Història

El 895 es troba citat un palau de Maserata, al territori anomenat Vallese, que segons Botet i Sisó pot identificar-se amb el poble de Marata. La seva església romànica, dedicada a Santa Coloma, ha estat documentada des de l'any 1077.

L'església de Santa Maria de Llerona (Laurona) va ser documentada el 990. També a Llerona, hi ha restes d'una antiga vil·la romana que es creu que podrien pertànyer a una part del territori de la Lauro monetal, lloc on s'encunyava moneda. L'àmbit geogràfic de l'antiga Lauro ibèrica incloïa, segons Josep Estrada, les valls del Congost, del Tenes, de la riera de Cànoves, de l'alt Mogent, de la mitjana i alta Tordera, i de la vall inferior del Mogent. Aquesta demarcació tindria prou població i producció agrícola per a tenir moneda pròpia.

Per altra banda, el terme Corrone fou esmentat el 984. L'any 989 es cità el lloc Corrone Subteriore (Corró d'Avall) i el 1008 el de Corrone Superiore (Corró d'Amunt). L'església de Corró d'Amunt, dedicada a Sant Mamet, és romànica, encara que ha patit diverses reconstruccions. L'antiga església de Corró d'Avall, dedicada a Santa Eulàlia, també romànica (consagrada el 1104) fou cremada durant la Guerra Civil i enderrocada posteriorment. L'església actual és del 1954.

El 1977 es va fer una troballa d'eines per a treballar la pell, fetes de còdols, a la vora dreta del riu Congost al seu pas per Llerona, a la masia de Can Màrgens. A partir d'aquí, les investigacions del mestre i historiador Ramon Turón han donat a conèixer que uns avantpassats van habitar temporalment les terrasses del riu Congost, al paleolític inferior, fa més de mig milió d'anys. Es tractava probablement d'un grup d'entre sis i deu individus. Allà podien beure aigua, caçar animals que també buscaven aigua, agafar fruits silvestres i aprofitar-se dels peixos que proporcionava el riu. Un cop van haver realitzat les tasques de fabricar estris, caçar, alimentar-se, proveir-se de pells i descansar, se'n van anar i van deixar abandonats els instruments lítics que havien fabricat. Aquest conjunt lític és la troballa més antiga de la presència humana al Vallès Oriental.

També s'han trobat algunes destrals del neolític considerades cerimonials. Les troballes confirmen que les Franqueses del Vallès era poblat fa 6.000 anys (al neolític) i que fa 4.000 anys (al bronze) el Pla de Llerona, les terrasses del Congost i un ampli territori (de Corró d'Avall i l'Ametlla) eren zones rurals amb una densitat de població de certa importància, una mena de paradís natural a prop del riu, habitat per comunitats agrícoles i ramaderes que fabricaven encara instruments de pedra. No utilitzaven ceràmica sistemàticament. Es tractava d'una comunitat autosuficient que no havia de menester gaire relacions d'intercanvi comercial, característica pròpia dels hàbitats rurals.