"Que aquesta commemoració no sigui només un homenatge al passat, sinó també una crida al present i al futur: mai més"

El 24 de gener del 1939 les bombes de l'aviació italiana queien sobre les Franqueses causant 3 víctimes mortals, persones ferides i moltes destrosses a Corró d'Avall, vora l'estació. Coincidint amb aquesta data, aquest 2025 commemoren els 86 anys d'aquell tràgic dia. L'acte central ha tingut lloc a la plaça de l'Ajuntament i ha comptat amb la presència de representants d'Amical Mauthausen, de la Fundació Neus Català, de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i dels ajuntaments de Canovelles, de Cardedeu, de Granollers, de Gualba, de l'Ametlla del Vallès, de la Garriga, de la Roca del Vallès i Vilanova del Vallès.
L'acte ha homenatjat a les víctimes mortals d'aquell dia: Jaume Freixas Fumanal, de 27 anys; Àngela Girbau Bassas, de 18 anys; i Esteve Trasserras Codina, de 43 anys. A totes les persones que vivien en aquell moment a les Franqueses i que, de manera directa o indirecta, també van ser víctimes i que van mantenir a la seva memòria l'horror de la guerra. 
Enguany, també s'ha parlat del 80è aniversari de l'alliberament dels camps nazis, que precisament es commemora aquest 2025. Una camps on també hi van anar a parar veïns de les Franqueses com Martí Ferrer i Juanola, Daniel Baró Rius i Remigio Málaga García. Martí i Daniel van sobreviure, Remigio va ser assassinat. 
Tammateix, en tots els parlaments de l'acte s'ha apuntat la idea de com el ressorgiment de l'extrema dreta a Europa en els darrers anys recorda, en certa manera, a moments previs a la Guerra Civil i, sobretot, a la II Guerra Mundial. De com tot i que el nostre passat és ple de víctimes i de bombes, avui en dia repetim el pitjor de nosaltres mateixos en guerres com les d'Ucraïna o en conflictes com el de Gaza.
L'historiador i col·laborador de l'Ajuntament de les Franqueses en temes de Memòria Històrica, Joan Garriga i Andreu, ha obert el torn de parlaments parlant de la recerca que ha pogut posar nom a tres veïns dels municipi que van ser deportats a camps de concentració nazis i ha comentat que és important la divulgació d'aquestes dades perquè "aquesta història, aquesta memòria no es pot quedar a l'arxiu. S'ha d'explicar a les generacions actuals".

Seguidament, ha parlat Juan Manuel Calvo Gascón, president de l'Associació Amical Mauthausen que ha comentat que una de les preguntes que es fan quan fan recerca sobre els camps de concentració és quin és el nexe que uneix als jueus i a altres tipus de deportats com els republicans espanyols i ha dit "els fets de les Franqueses, amb dos bombardejos, un de l'aviació italiana el 24 de gener i un segon de l'aviació alemanya el 26 de gener del 1939 són exemple d'aquest nexe". Calvo també ha insistit en què "les polítiques de memòria han de posar el focus en la prevenció sobretot a través de l'educació", "si no es fa" ha dit "es crea desafecció i la desafecció genera el creixement de l'extrema dreta".

El relleu davant el micròfon l'ha agafat Francesc Xavier Menéndez Pablo, director de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya que ha agraït que les Franqueses sigui un municipi conscientment actiu en temes de memòria democràtica com demostra la feina que s'està fent per conservar i divulgar espais com el refugi de Can Sorgues o el Camp d'aviació de Rosanes. Menéndez ha parlat de la nova llei integral de memòria democràtica que s'aprovarà abans de finals d'aquest any i que, entre altres temes, "haurà de posar les polítiques al servei de la prevenció".

Àlex Vega Sabugueiro, regidor de Memòria Històrica Patrimoni, ha parlat de la feina feta pel personal tècnic de l'Ajuntament per identificar aquelles persones de les Franqueses que van patir l'internament en camps de concentració coincidint amb que "aquest 2025 també commemorem el 80 aniversari de l’alliberament dels camps de concentració i extermini nazis i el final de la II Guerra Mundial el 1945. Aquest horrible episodi no ens resulta llunyà, milers de ciutadanes i ciutadans de Catalunya i de l’estat van patir l’internament i la mort en aquests camps". Vega també ha recordat els conflictes i les bombes que actualment fan víctimes diàries a Ucraïna i a Gaza, "Però en temps foscos com els actuals, on l’obscura xacra del feixisme amenaça de reaparèixer novament, posant en risc el futur de la Humanitat, tenim la tasca de fer servir la memòria del passat per combatre el futur incert. La història ens ensenya com el terror del feixisme avassallant de 1922, 1933 i 1939 va poder ser derrotat el 1945. Tenim la responsabilitat i el deure de reconstruir i de reforçar els valors democràtics i de l'antifeixisme per fer possible una nova victòria".
Els parlaments els ha tancat l'alcalde de les Franqueses, Juan Antonio Corchado Ponce, que ha incidit en que "aquells avions que van travessar moltes poblacions del Vallès Oriental, no només van destruir edificis i carrers; també van trencar somnis, van separar famílies i van deixar cicatrius profundes que han trigat generacions en cicatritzar". I fent referència a la situació actual ha dit que "avui, més que mai, hem de recordar que el preu de la indiferència és massa alt. La memòria dels horrors de la Guerra Civil espanyola i dels camps nazis ens ha de servir d'advertència. Si oblidem el passat, correm el risc de repetir-lo. No podem oblidar que el feixisme i l'autoritarisme, van començar amb paraules carregades d'intol·lerància, amb la deshumanització d'aquells considerats "els altres"". Corchado ha acabat el seu discurs amb una crida per a què "aquesta commemoració no sigui només un homenatge al passat, sino també una crida al present i al futur: mai més".
L'acte ha estat acompanyat per diverses peces interpretades Núria Martín, Joan Moragas i Marc Ledesma de l'Escola Municipal de Música i també ha comptat amb la lectura de diversos escrits de l'alumnat de Batxillerat Humanístic i Social de l'Institut el Til·ler.
Finalment, els ajuntaments, les entitats i organismes de memòria històrica, els grups municipals Sumem per les Franqueses – Confluència, Imagina-Esquerra-Acord Municipal, Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés i  Junts per les Franqueses - Compromís Municipal han fet l'ofrena floral davant el monòlit commemoratiu del bombardeig a la plaça de l'Ajuntament. L'acte l'ha tancat l'ofrena institucional de l'Alcalde acompanyat dels i de les portaveus dels grups municipals presents a l'acte.

Ofrena davant l'estació

Els actes de commemoració del bombardeig, però, han començat a les 9 del matí amb l'ofrena a la placa en el punt on van caure les bombes aquell 24 de gener del 1939, davant l'estació. Allà, l'historiador Joan Garriga i Andreu ha parlat de la importància de la memòria i de parlar de la "història del que va passar i de que cal interpretar-lo com la història del totalitarisme i de la brutalitat que, malauradament, avui estem normalitzant a base de les imatges i dels missatges que contínuament arriben arreu". Durant aquest primer acte, els grups municipals Sumem per les Franqueses – Confluència, Imagina-Esquerra-Acord Municipal, Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés i  Junts per les Franqueses - Compromís Municipal també hi han deixat flors i s'hi ha dipositat un ram institucional de mans de l'alcalde, Juan Antonio Corchado Ponce, acompanyat dels i de les portaveus dels grups municipals presents.

La commemoració a l'escenari

Aquest dissabte, 25 de gener, a les 20 hores, al Teatre Auditori de Bellavista, representació de l’obra "Els papers de la guerra de Pepe Castells i Joan Vinyals".

El 7 de desembre del 1937 en Pepe Castells i Pubill va haver de deixar la companyia amorosa de la seva mare i germans per anar a la guerra. La seva història no deu ser tan diferent de la que van viure molts joves catalans. Però ell, dos mesos més tard, va decidir començar a escriure un diari que per la seva família es convertiria en un misteri fins al dia de la seva mort. Aquesta és la història d’un net que busca el seu avi al mig d’una guerra, llegint les seves paraules en veu alta. O la d’un pare que escolta el seu fill mentre pinta un teló de fons, el paisatge de la guerra viscuda pel seu pare. Perquè els Castells, una família de teatre i mestres de l’ofici de construcció d’escenografies, volen compartir el privilegi d’haver trencat el seu silenci. El silenci de tots aquells que han hagut d’amagar la nostra història.

Entrades disponibles a www.entrapolis.com