Mantenir la vegetació autòctona a les rieres per frenar la força de l’aigua

Els efectes de la DANA al País Valencià, sobretot a la comarca de l’Horta Nord de València, ha plantejat a tots els municipis com s’està actuant als cursos fluvials i a les zones inundables. A les Franqueses, la resposta és apostar per solucions basades en la natura, evitant la canalització i desviació excessiva dels cursos fluvials i retornant la permeabilitat a algunes zones de l’entramat urbà. En aquest sentit, s’està treballant en un projecte de permeabilització dels dos aparcaments de la zona esportiva de Corró d’Avall. L’objectiu és que el terreny recuperi la permeabilitat per tal de fer possible la filtració de l’aigua de pluja i que aquesta aigua arribi a la riera el més lentament possible.
Les desbrossades indiscriminades de les lleres dels rius i de les rieres augmenten la velocitat de l’aigua
Durant dècades, les actuacions arreu per evitar l’efecte de les riuades han consistit en l’eliminació total de la vegetació a les lleres. Aquestes “neteges” sumades a la canalització excessiva i el canvi dels cursos naturals dels rius i de les  rieres augmenten la capacitat destructora de l’aigua en el cas de pluges extremes. Les conclusions de la comunitat científica pel que fa a neteja i canalització són, a dia d’avui, ben clares: extreure’n la vegetació és un error hidrològic i ecològic greu. La vegetació que envolta els rius està adaptada a les crescudes del riu perquè és flexible i robusta alhora, i fa de fre quan hi ha avingudes. En canvi, si s’extreu aquesta vegetació i es canalitzen rius i rieres, fent els cursos més rectilinis, l’aigua va agafant més i més velocitat a mesura que baixa des de les capçaleres o a la zona del temporal perquè no troba cap fricció que la freni i, quan troba un revolt i pot sortir, els efectes són pitjors. Moltes vegades els grans mals d’una riuada no venen donats per la riuada en si mateixa sinó perquè l’aigua agafa aquestes grans velocitats arrasadores.
Davant aquestes evidències, quina estratègia de futur ens plantegem a les Franqueses? Segons els experts no existeix risc zero, però per disminuir les conseqüències de les riuades cal que les vores de les lleres no estiguin ocupades per cases, naus industrials o comercials, carrers, vies de tren o murs de contenció i que tinguin marges prou amples per créixer i decréixer sense posar en perill la població. A més, en aquests marges no hi pot faltar la vegetació autòctona, el clàssic bosc de ribera, perquè és el que ens ajudarà a controlar la velocitat del riu de manera estable al llarg dels anys. És una restauració de la natura que s’ha de fer urgentment. Aquesta restauració passa per erradicar espècies invasores com la canya de Sant Joan a zones com la riera Carbonell al seu pas pel barri de Mas Colomer, zona esportiva de Corró d’Avall i del barri de Can Calet. També per potenciar que arbres i arbustos autòctons ocupin les lleres dels rius, així evitem la proliferació de la canya i altres espècies no pròpies. Així doncs, quan parlem d’un bosc de ribera parlem de la vegetació autòctona que creix i madura al voltants dels rius i que a la mediterrània correspon a espècies com el pollancre, el tamariu, el vern, el freixe de fulla petita i fulla gran, l’avellaner, el saüc... pròpies de zones humides.