Les Franqueses demana una llamborda Stolpersteine en memòria d'un deportat a Mauthausen

L’Ajuntament de les Franqueses treballa en un projecte de recuperació de memòria històrica. Entre d’altres, aquest projecte inclou una investigació sobre persones que van patir els estralls de la guerra. Segons aquestes investigacions, hi ha, com a mínim, una persona que va viure a les Franqueses i que va ser deportada al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, d’on va sortir viva.

Durant el mes de novembre, l'equip tècnic que porta el projecte s'ha reunit amb la seva família per poder aportar més informació a aquest assumpte i refer el recorregut que va fer des que va marxar de les Franqueses, així com quin va ser el seu destí al sortir del camp de concentració. També està en contacte amb l’entitat Amical de Mauthausen per recopilar més dades sobre el seu recorregut.

De la informació que s'ha recollit fins ara es desprèn que va marxar al front des de les Franqueses cap a Montsó. Des d’aquí se li perd la pista, però se sap que va ser empresonat durant la Segona Guerra Mundial al Frontstalag 141, a Vesoul, a França, des d’on surt en tren cap a Mauthausen el 6 d’agost de 1941. Finalment arriba al camp de concentració d'Àustria el 8 d’agost de 1941 i en surt amb vida el dia 5 de maig de 1945.

Actualment des de l’Ajuntament s’està investigant per poder refer el trajecte d’aquest veí de les Franqueses des que va marxar del municipi i saber cap a on es va traslladar una vegada va sortir del camp de Mauthausen. Una investigació que també es portarà a terme conjuntament amb l’entitat Amical de Mauthausen i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

És en aquest sentit que l'Ajuntament de les Franqueses ha demanat a la Generalitat col·locar una llamborda Stolpersteine al municipi en memòria d'aquesta persona deportada. Des del consistori ja s'han iniciat els contactes amb el Memorial Democràtic, que ha demanat l'adhesió de l'Ajuntament al projecte per ple. Un punt que s'ha aprovat en el ple d'aquest mes de novembre per unanimitat. Cada peça és artesanal i actualment hi ha una llista d’espera d’uns tres anys per rebre-la. Mentrestant, l'equip tècnic anirà avançant en la investigació.

Descripció del projecte Stolpersteine extret Memorial Democràtic:

“Ein Stein, Ein Name, Ein Mensch. Una pedra, un nom, una persona. Stolperstein, pedra que fa ensopegar, és un projecte artístic dissenyat per Gunter Demnig (Berlín, 1947). Com ens recorda ell mateix, ‘no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor’.

El maig de 1996 a Berlín es van col·locar les primeres. Dedicades a persones jueves residents al barri de Kreuzberg víctimes del règim nacionalsocialista. S’instal·len davant la darrera residència on va viure en llibertat la persona.

Es tracta d’un projecte que relaciona art i memòria. CadaStolpersteinret homenatge a una víctima del nacionalsocialisme. D’aquesta manera, es manté viva la memòria de les persones de tots els col·lectius: jueus, romà i sinti (gitanos), LGTBI, dissidents polítics, testimonis de Jehovà i ciutadans amb discapacitat que van ser perseguits o assassinats a Europa entre els anys 1933 i 1945 pel règim nazi i els seus col·laboradors.

No només es ret homenatge a les persones assassinades, sinó també als supervivents, incloent-hi els qui van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països, i també a aquelles persones que davant el destí que els esperava van decidir suïcidar-se.

L’objectiu de l’artista és fer aturar els vianants mentre llegeixen el nom de la persona i quin va ser el seu destí. Com es deia? Quan va néixer? Quan va morir? On vivia? On i quan fou deportada?

Es tracta del projecte més gran descentralitzat de memòria. Les llambordes disperses per tot Europa i més enllà permeten adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. En comptes de números, però, ens parlen en primera persona, amb noms i cognoms.

Cada llamborda és única i es fa a mà de manera especial, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. Les fa l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender al seu estudi als afores de Berlín. Des del gener de 2015, es va transferir la gestió del projecte a la fundació Stiftung - Spuren - Gunter Demnig, que rep els encàrrecs de la producció de diferents llambordes de part de persones individuals, famílies, associacions, grups de veïns, escoles, centres de treball o governs. Cada any produeixen al voltant d’unes 450 noves llambordes”