Les excavacions arqueològiques a Can Santa Digna treuen a la llum restes des de l'època romana

Can Santa Digna és una de les masies més emblemàtiques del Pla de Llerona. Construïda el 1630, destaca per la seva capella, datada del 1292, que fins a la Guerra Civil conservava un retaule renaixentista. Que als terrenys pertanyents a aquesta masia hi ha restes arqueològiques d'alt valor és una dada que fa molt de temps que se sap. Aquesta zona, tocant al terme municipal de la Garriga, es divideix urbanísticament arqueològicament en 3 zones, I, II i III. Les zones II i III formen part actualment de la urbanizació els Gorcs i ja van ser excavades abans de la construcció d'aquest nucli. Aleshores van quedar al descobert sis sitges de l'edat de bronze i restes d'una explotació agropecuària d'entre els segles I i III. Ara, s'ha excavat la zona I sota la direcció de José María Carrasco López.

Can Santa Digna I és un espai qualificat com a zona verda i d'equipaments pel Pla General d'Ordenació Urbana, proper a la masia de Can Santa Digna i colindant amb terrenys classificats com a sól no urbanitzable i d'especial protecció. A la parcel·la d'equipaments municipals s'hi troba un jaciment arqueològic protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de les Franqueses. Aquests terrenys, però, estan afectats pel desdoblament de la línia R3 de Rodalies, tot i que l'Ajuntament va intentar preservar l'espai presentant al·legacions al traçat del tren a l'estiu de 2020 que, finalment, van ser desestimades.

Ara, abans Adif no iniciï es obres que canviaran a morfologia dels terrenys, s'han fet excavacions arqueològiques que han permès fer troballes d'alt valor. L’excavació s’ha desenvolupat en dues fases: una primera, per delimitar el jaciment, i una segona, per dur a terme una excavació preventiva a la zona afectada per les obres ferroviàries. L’àrea intervinguda s’ha dividit en tres sectors per facilitar-ne l’estudi:

Al el sector A, s’ha identificat un camp de sitges, estructures excavades a terra que servien per a l’emmagatzematge d’aliments. Quan deixaven de ser utilitzades, s’omplien amb restes de ceràmica i ossos. L’anàlisi dels materials ha permès establir tres períodes d’ocupació: l’època romana imperial (segles I aC - II dC), l’època moderna (segles XVII-XVIII) i una última fase amb sitges de cronologia encara indeterminada.

Als sectors B i C, s’ha documentat una cella vinaria completa, una instal·lació dedicada a la producció de vi. Aquesta explotació vitivinícola es pot datar entre el canvi d’era i l’època flàvia (segle I d.C.), amb el seu màxim apogeu a mitjans del segle I d.C. Després del seu abandonament al segle II d.C., l’espai va ser reutilitzat a finals del segle III per al cultiu de cereals.

A més, s’han trobat dues inhumacions del segle V, fet que evidencia la continuïtat d’ocupació del lloc al llarg dels segles. Així, Santa Digna I es revela com un jaciment de llarga ocupació, testimoni de l’evolució del treball de la terra al Pla de Llerona des de l’època romana fins a temps més recents.

Aquestes troballes reforcen la importància de Can Santa Digna com a centre històric d’activitat agrícola i obren noves possibilitats per aprofundir en el coneixement del passat del territori.