Entrevista 5.1: “Els béns i els recursos de la natura són patrimoni de tots”

Fauna Llerona va néixer l’any 2020 de la mà d’un grup d’amics i amigues que es defineixen com “amants de la fauna del nostre territori”, tal com es pot llegir al seu instagram. Des de llavors s’han implicat en la promoció i la defensa de la biodiversitat local, treballant activament per donar a conèixer la fauna que habita a Llerona i a tot el municipi.

Què us va motivar, com a equip, a fundar Fauna Llerona?
Per respondre a aquesta pregunta m´he de referir a Marta Moliné i a Pere Garriga, que van ser els promotors de l’associació en percebre que encara circulava certa fauna que donàvem per desapareguda en un territori tant trinxat com és el municipi de les Franqueses del Vallès. I això ens va alertar. Vam considerar escandalosa la gestió municipal executada en els darrers 20 anys per la febre constructiva i la conseqüent afectació als ecosistemes, provocant el desplaçament de la fauna autòctona i menystenint el valor
social de l’entorn natural i la qualitat de vida de les persones i és així com vam començar a catalogar i a compartir la fauna autòctona detectada mitjançant el fotoparany. Per tant, Fauna Llerona neix a partir de les aficions i coneixements compartits d’un grup de persones. El que va començar sent un hobby, ha esdevingut en la creació d’una entitat que pretén recuperar i protegir la fauna autòctona vetllant per la protecció del territori com a hàbitat natural de les diferents espècies que hi conviuen.

La vostra passió pel fototrampeig com a tècnica per estudiar la fauna salvatge és evident! Quins moments memorables han captat les vostres càmeres automàtiques camuflades?
Aquí cadascú té les seves preferències. Els que es decanten més per l’ornitologia podrien destacar l’òliba disposant-se a esmorzar o l’aligot hidratant-se, en mamífers la guilla tornant al cau amb una presa acabada d’atrapar, la que detecta la càmera i fa un “posat”, al pas majestuós del cabirol o el salt de la geneta. Ara bé, el que va generar més enrenou va ser el del plesiosaure captat a l’estany del Falgar la vigília del dia dels Sants Innocents de l’any passat. Ara parlant seriosament, en general tota captura resulta commovedora perquè ens converteix en testimonis privilegiats d’una realitat difícil d’observar presencialment.

A les xarxes socials, compartiu un ampli coneixement sobre la fauna. Quins temes han generat més interès?
Els temes amb més impressions a les xarxes són les activitats i els tallers que hem anat realitzant a l’Aula de Natura en col·laboració amb l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament i puntualment amb altres institucions com el Museu de Ciències Naturals de Granollers. En quant a fauna jo diria que l’animaló que afortunadament desperta més curiositat és l’eriçó, donat que és una espècie protegida, molt sensible a l’activitat humana que amb l’ocupació dels seus hàbitats, l’ús generalitzat de pesticides i els atropellaments a camins i carreteres n’ha delmat la població.
En aquest sentit Fauna Llerona col·labora amb el centre de recuperació de fauna de Torreferrussa en l’aclimatació i l’alliberament d’eriçons que han rebut atenció hospitalària, fet que ens proporciona força material per publicar.

Quines iniciatives de conscienciació sobre la contaminació porteu a terme?
En tant que observadors del nostre entorn natural exercim una presència atenta, tant de forma remota amb les càmeres com presencial quan explorem nous espais d’interès per a l’aguait de fauna.
Per tant, qualsevol alteració detectada la traslladem als organismes competents que són els que hauran de prendre les mesures. D’altra banda estem sempre a disposició de les entitats dedicades a les diferents branques del medi ambient i en aquest sentit tenim una estreta relació amb La Teva Merda, Aturem la Contaminació i molt recentment hem estat convidats a ser presents a la cursa Saligarda Trail 2024 (La Garriga) com a entitat apadrinada per Petjada Verda.

En quins tallers o activitats esteu treballant actualment?
Estem participant en l’edició d’un llibre sobre el riu Congost que té prevista la publicació per Sant Jordi de 2025. Com a activitats, les més immediates seran un taller de caixes niu, encara sense data, i tenim la intenció d’organitzar o bé participar en tallers i activitats de tot tipus amb periodicitat mensual a les instal·lacions de l’Aula de Natura del Parc del Falgar en col·laboració amb l’àrea de Medi Ambient.
A més, a la Fira de Nadal estarem presents el matí del diumenge 15 de desembre, disposarem una àrea de difusió i comunicació i farem un taller de caixes niu. 

Finalment, quin missatge us agradaria transmetre a les Franqueses.
Els béns i recursos de la natura són patrimoni de tots. No fa tants anys el riu que travessa el nostre municipi era literalment una claveguera que conduïa els residus i contaminants fins al mar. Després de dècades d’inversions ara és una font de riquesa en quant a biodiversitat. Es tracta d’un deure del ciutadà individual, de les institucions i de les empreses mantenir-la.